Aproximadament una vegada al mes el meu germà i la meva cunyada venen a dinar a casa, llavors aprofito per fer receptes que no faig habitualment. Avui tocava i el menú ha estat:
Amanida d'escarola amb nous
Tallarines amb cloïses i pernil
Orada a la merenga de sal
Tornem-his de plàtan
Com la fotografia no és una de les meves grans aficions, sovint em fa mandra fer les fotos per després penjar-les al bloc, de manera que algunes de les receptes les publico sense foto. Disculpeu les molèsties
Amanida d'escarola amb nous:Ingredients:
- 1 escarola
- 100 g de formatge parmesà
- 8 nous
Per a la vinagreta:
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge
- 1 cullerada d'oli de nous (jo no en tenia i no n'hi he posat)
- 1 cullerada de vinagre de poma
- 1 culleradeta rasera de mostassa
- 1 gra d'all
- Sal
Elaboració:
1. Netejar i tallar l'escarola
2. Tallar el formatge Parmesà en escames fines amb l'ajut d'un pelador de
verdures o d'una mandolina.3. Picar les nous
4. Pelar el gra d'all, aixafar-lo en le morter i barrejar-lo amb els olis,
el vinagre, la mostassa i la al. Batre la barreja fins obtenir una vinagreta
emulsionada.5. Abocar la vinagreta en un bol i escalfar-la 1 minut al microones, després afegir-hi les nous picades.
6. Amanir l'escarola amb la vinagreta calenta, remenar per tal de distribuir la vinagreta i enpolssinar amb les escates de Parmesà.
P. D: Com us podeu imaginar la foto no l'he feta jo, és la de la revista d'on he tret la recepta.
Font: Lecturas Cocina Especial primavera. Núm 53
Tallarines amb cloïses i pernil
Aquesta recepta és de la Carbó, com sempre senzilla i insuperable, per la mateixa raó que en el post d'abans, no escric la recepta, qui la vulgui, que es compri el llibre.
Ho sento però han agradat tan que no he tingut temps de fer la foto.
FONT: La cuina salvavides. Autora: Mireia Carbó
Orada a la merenga de sal
Aquesta recepta ens la va ensenyar en David Lienas l'altre dia a l'espai Bon Preu. He tingut algunes dificultats per fer-la, la primera és que quan vaig demanar a la peixatera que em traiés les espines, veig que, ai!!!! em treu al cap, i jo que faig un crit NOooooooooooooooooo!, però la peixatera em va dir que sino treia el cap no podia treure les espines???. La segona sorpresa és que quan aquest matí he anat a preparar la recepta m'he adonat que només tenia dues orades, ostres! però si jo n'hi vaig demanar 3!. Quin remei toca, tornar a la peixetaria a comprar la que em faltava i després a córrer.No he aconseguit donar-li forma de peix a la merenga i en el saltejat he substituit el pebrot vermell i el pebrot verd (que a la meva cunyada no li agraden) per mongeta tendra i carbassa.
Malgrat tot, l'han trobada boníssima
Tampoc tinc foto, ho sento
Tornem-his de plàtan
Quina passada de postres!!!! Exquisits i encara que sembli que són complicats, no ho són gaire.
No cal que expliqui perquè jo n'hi dic tornem-his i no xuxos, veritat?
La recepta i l'explicació la podeu trobar a La Cuina de Casa, de la Gemma Clofent
Font: Descobrir cuina. Núm: 80
dissabte, 5 d’abril del 2008
Dinar familiar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Esther!!!...caram tu...kin menú mes sibarita!!!...ja poden estar contents el teu germà i cunyada!!!! ;) Estrany lo de la peixetera, no?...potser tenia pressa i no volia entretenir-se...En fi...segur que tot estaba boníssim!!!
Petunets,
Eva (Terrassa)
Ole! Quin menú!
Els tornem-his de plàtan t'han quedat molt bé :)
Per cert, vaig anar a una classe amb en Pep Nogué que també els va fer... li van quedar deliciosos!
Quina sort té el teu germà que els cuidis així... per la família, el que calgui, oi?
Magnífic menú, Ester!
Jo vaig comentar, a la peixatera a qui gairebé sempre li compro, aquest plat d'orada a la merenga de sal, i em va dir que no tindria cap dificultat per preparar-me el peix. La veritat és que ningú a plaça (jo vaig a la Plaça Vella) sap tallar el peix com ella. Si vols, ja et diré qui és.
Estem colonitzant a la resta de Catalunya amb la paraula "tornem-hi", eh? :)
Publica un comentari a l'entrada